Disseny i creació de materials educatius

Reflexió: En aquest apartat, parlarem del concepte del disseny i creació de materials educatius. Aquest consisteix a dissenyar entorns, activitats i materials pensant en les diferents condicions d’aprenentatge de cadascun dels alumnes d’una classe segons les seves necessitats i capacitats que nosaltres com a Educadors hem de potenciar.

A l'hora d'elaborar els materials cal tenir en compte quatre formes d'aprenentatge:
- Doer: l'alumne aprèn mitjançant la pràctica
- Feeler: aprèn mitjançant els sentiments, es basa en allò que sent (motivació intrínseca). Allò que li agrada més, que li sembla simpàtic, etc.
- Thinker: aprèn mitjançant la lògica i el raonament, es basa en l’anàlisi de les coses (Aprofundir en el perquè).
- Observer: aprèn a través de imatges, vídeos, etc. (Observant).


Per altra banda, hi ha cinc factors claus que hem de tindre en compte; què vull que els meus alumnes aprenguin, és a dir, la finalitat. Quin material faré servir per a dur a terme aquest aprenentatge. A més a més, com aplico les activitats, escollir el mètode que utilitzaré. I per últim, quan i on he d’utilitzar els recursos. Aquests s’han d’adaptar al moment i lloc que duem a terme l’aprenentatge, és a dir, al context i a la situació.

D'aquesta manera el docent por portar a terme una un aprenentatge atractiu, motivador i innovador a través d'imatges i videos i no a través del mètode tradicional, conferència a l'aula. També considerem que actualment hi ha un ventall variat de recursos, activitats, metolodogies i tècniques que existeixen que ens fa responsables de canviar la metodologia i en gran part l'educació als nostres alumnes.
Per tant, considerem primordial deixar enrere aquesta educació tradicional que d'alguna manera va convertir professors en meros espectadors del procés d'ensenyament i van deixar d'assumir un paper proactiu, com el guia que acompanya l'aprenentatge amb lideratge i vocació.

És important a l'hora de dissenyar els materials definir el tema que es vol tractar, establir els objectius que es volen aconseguir, com, quan i on s’ha de donar l’aprenentatge, el tipues d’activitats que necessito per a que s’assoleixin els aprenentatges (més obertes, de relacionar, etc.), buscar el recurs o plataforma que utilitzaré per crear les activitats, la creació de les activitats (practiques i avaluatives) i sobretot avaluar el material que hem creat, si funciona, si compleix les expectatives inicials, si s’adapten a l’aprenentatge que volem que s’assoleixi i als objectius, és a dir, l'autoavaluació.


En relació als OER (Open Educational Resources) pensem que és un gran recurs ja que al tenir "accés lliure" posa a l'abast de tothom l'educació i trenca amb les barreres econòmiques. Donat el moment que estem passant és molt important que tothom tingui accés a l'ensenyament gratuït perquè sinó potser no podria accedir-hi tothom. Però és important assegurar-nos de que té la llicència Creative Commons (CC), la que ens permetrà saber si aquests recursos tenen una finalitat comercial, distribució amb o sense modificació, etc. És a dir, si tenim autorització per utilitzar-los.

Per tant, considerem el docent actual ha de ser la persona que està al costat de l'alumne. Aquest és el canvi de rol: el del docent que coneix les necessitats de cada alumne i gràcies a què les coneix és capaç d’extreure el millor de cadascun d’ells. Els acompanya, els orienta i els reconeix. I és manera d'entendre l'educació com a un procés d'aprenentatge actiu i enriquidor que el nen a través de la pràctica i el seu propi coneixement adquireix.

Flipped Classroom

Reflexió: entenent que Flipped classroom és un sistema o forma d'aprenentatge en el marc d'un procés docent semipresencial, en el que els estudiants aprenen continguts amb la visualització de vídeos educatius, normalment a casa, per realitzar els deures, activitats, exercicis que s'hi puguin vincular a l'aula i amb el suport personalitzat del professor. Podem dir que és una metodologia pionera ja que a molts sistemes educatius encara no la utilitzen i per això ens agradaria fer un quadre comparatiu per analitzar les avantatges i els inconvenients que pot tenir:

Personalment, ens agradaria destacar el fet de que l'estudiant sigui el protagonista de l'aprenentatge, ja que això contribueix a desenvolupar la seva autonomia i la seva motivació ja que moltes vegades, quan el centre és el professor, l'alumne adopta una actitud passiva. Per altra banda, observem una millora en dedicar més temps per les demostracions, activitats i manipulacions perquè al cap i a la fi, amb la pràctica és com s'assoleixen millor els continguts.

La seguretat a internet

Reflexió: Les tecnologies aporten avantatges a no ser que se'n faci un ús inadequat. Quan les persones no són conscients del risc d'aquestes poden aparèixer problemes com addicció, vulneració de drets...
Hi ha 2 normatives, una sobre la protecció de dades i l'altra sobre l'ús d'imatges. És molt important tenir-les en compte per tal de protegir la nostra identitat digital. No obstant, si fem un mal ús de la tecnologia i no conscienciem els alumnes de les repercussions negatives que poden causar, es pot produir el ciberassetjament i el grooming, entre d'altres.
Dins del context del mal ús de les tecnologies, hi ha dos conductes que suposen una evident situació de risc per als menors: el ciberbullying i el grooming. El grooming es defineix com el conjunt d’estratègies que desenvolupa un adult per guanyar-se la confiança d’un menor a través d’internet amb la finalitat d’obtenir concessions de tipus sexuals.
Una de les problemàtiques més importants relacionada amb la seguretat a internet és el ciberassetjament, que és l'ús de dispositius electrònics per assetjar persones, aquest assetjament es pot dur a terme de diferents maneres: exclusió social, humiliació...
Cal dir que, en general, les conductes de ciberassetjament en què estan implicats nois/es en edat escolar tenen el seu origen en situacions i actituds d’assetjament que ja existien abans i internet ha sigut la causa d’un canal ràpid de difusió.
Alguns exemples de conductes de ciberassetjament són amenaçar, publicar fotos amb comentaris ofensius, robar contrasenyes, etc.

Per concloure aquest tema com a futurs educadors creiem que una de les nostres funcions és donar la importància necessària sobre la seguretat a internet d'aquesta manera estarem prevenint que els nostres alumnes pateixin o provoquin el ciberassetjament, entre altres repercussions negatives de fer un mal ús de la tecnologia.

Mobile learning i apps educatives

A continuació us presentem un mapa conceptual on estan recollides les funcions principals que creiem que tenen els dispositius mòbils dins de l'aula.

Reflexió: Les tecnologies en general, i la tecnologia mòbil en particular, estan en evolució contínua, ja no només en el creixement en el mercat si no també de la perspectiva de l'ús que se'n pot fer en diferents àmbits: personal, social i acadèmic. Les utilitats del dispositius mòbils a l'aula és una eina funcional, ràpida, fàcil d'utilitzar i tenen la percepció de que "ajuden a viure millor".

Creiem que és una bona oportunitat utilitzar els coneixements dels alumnes sobre la tecnologia mòbil dins de l'aula perquè així es senten més protagonistes del seu aprenentatge i com a conseqüència tindran un aprenentatge més significatiu, ja que captaran més l'atenció de l'alumne, tindran un accés més ràpid a la informació i desenvoluparà la seva autonomia.

Per altra banda, com a futurs educadors som conscients de que hem d'anar actualitzant la nostra "formació" digital per tal d'apropar-nos més a fer un bon ús d'aquestes dins de l'aula, això ens permetrà portar en pràctica una metodologia diferent i més atractiva pels alumnes.

Tot i això, des de una perspectiva crítica també podem dir que l'ús de les noves tecnologies dins de l'aula té alguns desavantatges com que les puguin utilitzar amb fins aliens a l'assignatura, poden fer que les persones s'aïllin ja que sovint són bastants individualistes, fomenten el sedentarisme perquè segurament estarem estàtics quan les utilitzem, són més distants o freds a l'hora de comunicar-nos...

Però aquestes desavantatges poden quedar a un costat si sabem com transmetre una bona utilització de les noves tecnologies, saber en quins moments fer-les servir i saber motivar a l'alumnat perquè vulgui aprendre amb elles i perquè en vulgui fer un bon ús. Si ho aconseguim, en treurem el màxim profit.

Storyboard - Storytelling

El nostre Storyboard està basat en un conte anomenat "Els animalons del bosc". En aquest hi ha 6 personatges: el conill, l'os, la serp, el porc, el mussol i el llop. Hem distrubit el conte en sis vinyetes. Aquestes tracten d'un bosc ple de vida, on vivien aquests animalons però un dia el llop es va adonar de que tots els seus amics al veure'l marxaven. I ell tot trist va decidir anar a casa del conill a veure que passava. I ... SORPRESA!!! Li estaven preparant un festa sorpresa pel seu aniversari.

A continuació presentem les vinyetes que hem dissenyat:

A partir del Storyboard hem creat un Storytelling per tal de fer-ho amb format digital:



La finalitat de crear aquest Storytelling és transemtre el valor de no prejutjar a ningú per la seva aparença. En resum estem molt satisfets de la nostra feina ja que creiem que com a futurs d'educadores el Storytelling és una eina molt útil i molt atractiva.

Digital Storytelling

El digital storytelling consisteix en explicar una història mitjançant recursos digitals i de diferent manera i creativa. És una tècnica que consisteix a connectar amb els teus usuaris, ja sigui via veu, per escrit, o a través d'una història amb el seu personatge i la seva trama.
Per tant, és la manera d'explicar històries, connectar emocionalment a través d'aquesta, deixar que t'arribin i toquin el cor i el cap, el cos i l'esperit.

Nosaltres hem escollit aquest exemple ja que considerem que recull tots els elements necessaris per a la realització d'un relat digital.



I aquests són:
- La narració de la història de manera convincent i efectiva.
- Causa impacte en el públic.
- Busca la part emocional, connecta directament amb el cor.
- És un tema rellevant i de importància.
- No només transmet un missatge sinó experiències reals.

Tal i com plasma el video, la solidaritat és la presa de consciència de les necessitats alienes i el desig de contribuir a la satisfacció d'aquestes. Es tracta d'un valor que cal fomentar en tots els àmbits, començant pel familiar i l'escolar.

Reflexió: Considerem que la clau del digital storytelling no és oferir el mateix contingut que la gent ja coneix de la manera que ja coneix. La clau és arribar a l'emoció. En definitiva pensem que tot es redueix a com transmetem el missatge. És una eina molt útil ja que obre reflexió, permet obtenir una visió o perspectiva diferent a la teva situació, contagia emoció, ajuda a la transformació personal i professional, parla de valors i genera satisfacció i emcions.


Hi ha una frase que ens ha cridat molt l'atenció i ens ve de gust compartir-la: "La gent oblidarà el que vas dir, la gent oblidarà el que vas fer, però la gent mai oblidarà com la vas fer sentir”.

La identitat digital i les xarxes socials

A la tercera sessió d'habilitats comunicatives hem treballat la identitat digital i les xarxes socials.

La identitat digital és el conjunt de característiques que ens identifiquen a la xarxa, per tant hem d'aprendre a gestionar tota la informació personal que compartim i orientar als nostres aprenents a fer un bon ús de la seva identitat digital.

Reflexió: Després de posar en comú les nostres experiències ens hem adonat de la importància que té la privacitat, ja que tothom pot veure tot el que compartim a les xarxes socials i gent desconeguda en pot fer un mal ús.
No obstant, Internet ens facilita molt la vida en tots els aspectes i cada dia ens proporciona més avantatges.

Considerem, com a educadors, que tenim la necessitat de reflexionar i conèixer totes les conseqüències que sorgeixen a partir de l'ús habitual de la tecnologia i d'Internet.

Els 10 manaments de l'educador del s.XXI

Hola!

En la última sessió d'Habilitats Comunicatives vam treballar el Piktochart, un programa a través del qual pots crear la teva infografía!

Per treballar aquesta nova eina, hem creat una llista dels 10 manaments de l'educador del s.XXI, segons el nostre criteri l'educador ha de ser:

1. Proper als alumnes trencant la barrera tradicional educador-alumne.
2. Creatiu i innovador per crear interés als alumnes i així motivar i facilitar l'aprenentatge.
3. Fer un ús adequat de les noves tecnologies escollint quan i com utilizar-les.
4. Interactiu
5. Fomentar l'aprenentatge perquè es facin seva la información rebuda.
6. Actiu
7. Tenir llibertat en la metodología d'ensenyament.
8. Dinàmic
9. Reciclar-se per aconseguir més eines i tenir l'opció de ser un educador més complet.
10. Individualitzar l'ensenyament a la diversitat d'alumnes.


A continuació us mostrem els 10 manaments que creiem que hauria de tenir un educador del s.XXI.



Reflexió : En la segona sessió d' habilitats comunicatives,hem treballat amb un programa on pots crear la teva pròpia infografia. En aquest cas, sobre els 10 requisits que creiem que haurien de tenir tots els docents del segle XXI. Creiem que es una nova manera de posar animació a la informació que volem transmetre . Ha estat molt enriquidor aprendre nous mètodes per compartir informació , com a futures educadores que serem.

L'alfabetització multimodal

Benvinguts/des al blog d'Educar per créixer,


En aquesta primera entrada parlarem sobre l'alfabetització multimodal.

Per innovar i per no utilizar només el mode de llenguatge verbal escrit, us mostrem un podcast editat per nosaltres!

Fins la propera!




Reflexió : Després d'haver treballat amb una eina nova, com es el podcast, podem dir que hem aprés un mètode diferent als convencionals d'explicar i /o donar informació. Pensem què és una forma divertida i motivadora alhora de treballar i aprendre. Sense cap dubte que seguirem utilitzant-la.